El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia, que va permetre la recuperació de la capacitat dels valencians i de les valencianes de decidir el seu futur. Quatre dècades més tard ens trobem en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.

Fins avui, cap dels sistemes de finançament ha tractat amb justícia la nostra Comunitat. Enguany, cada valenciana i valencià rebem 237€ menys que la mitja de l’Estat, o 839€ menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival entre un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament.

Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació arribarà als 1.600 milions d’euros, si sols ens comparem amb la mitjana. Estem en una situació insòlita, sobretot perquè tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana. I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El resultat és insuportable per a la ciutadania valenciana. Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la Comissió de persones expertes per al disseny d’un nou model va assenyalar que el problema es remunta a l’inici dels sistemes de finançament autonòmic.

Per tot això exigim

  1. Una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibilite als valencians i a les valencianes tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies.
  2. Un repartiment de les inversions i una execució que acabe amb el dèficit inversor al nostre territori, que compense en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajutada al nostre pes poblacional.
  3. El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.

El poble valencià ha de reivindicar més unit que mai, que puguem aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra Constitució. Vivim un moment històric en el qual podem acabar definitivament amb la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera, més social i més justa.

Continua llegint...

Signa en favor d'un #FinançamentJust per al poble valencià.


Fes difusió

Si a tu també t'indigna, comparteix-ho amb les teues amistats i fes correr la veu.